Ja estem a Rapa Nui. La sensació és brutal. Estem “mig” aïllats del planeta, a 3800 km del lloc poblat més proper, sense mòbil, i amb una connexió a la xarxa que sembla les connexions que feia al 90, amb el 2400. L’illa és sorprenent, vam arribar pensant que seria mig desert, i res, sembla, fins i tot, Irlanda, és tot verd. Les restes dels moai i dels ahu són
Avui després de treballar, hem anat a dinar (i a visitar) unes vinyes (i bodega) que hi ha a Pirque, una comuna de Santiago. La veritat és que ens està agradant molt el vi xilè, especialment una varietat que (malgrat venir de Burdeus) ara només la fan aquí, el carmenère. Els jardins de la bodega i les cases, de finals del XIX, molt xulos, i el vi que fan molt
Avui l’Eva ha plegat una mica més aviat i hem anat a la Casa de la Moneda, el palau presidencial, on l’11 de setembre de 1973 va morir, defensant la democràcia, Salvador Allende.
Avui hem continuat rondant per Valparaíso i hem anat, a migdia cap a Viña del Mar. Res destacable, hem caminat, Cerro amunt, Cerro avall, hem agafat algún que altre ascensor i ens hem sucarrat de calor, que és el que fa aquí. De fet, les platges estaven a petar, com podreu veure a les fotos, i no, no hi hem anat.
Després d’una setmana a Santiago ja som a Valparaíso. La ciutat és molt xula, i costeruda. Està dividida en Cerros, nosaltres estem al Cerro Alegre, i per tot arreu hi ha escales, rampes, cremalleres i ascensors. Curiosament tothom, i fins i tot la Lonely, ens ha avisat de que hi ha molta inseguretat a la ciutat, que vigilem molt. És l’únic lloc de Xile d’on ens ho han dit. Avui
Ahir va ser un dia mogut. Al matí vam agafar un parell de busos cap a la Vall d’Elqui, a Vicuña i a Pisco Elqui. Vam rondar per la vall, coneguda per produir bon vi i millor Pisco. Vam dinar a una destileria de Pisco, on a més, vam beure, per dinar, Pisco. És un licor bastant fortet, entre 35 i 55 graus, tret de la destilació de vi, i
El fi d’any l’hem passat a la platja, a La Serena. Després de 14 hores d’autobús vam arribar aquí, amb el temps just d’instal·lar-nos, anar a comprar una mica de menjar, i un dels millors vins que vam trobar, un Syrah de la Vall d’Elqui (d’aquí al costat), i a celebrar-ho. Abans, al matí, després del bus, però ens en vam anar a caminar una estona, uns 9km entre anar
Avui ha tocat matinar, a les 4 ja ens recollien a l’hotel amb una “flagoneta los malocotones”, per pujar al cap geotèrmic on hi ha els guèisers del Tatio. La veritat és que la matinada ha estat de trons, a sobre, fotia un fred que pelava, nosaltres poc equipats i la flagoneta, per variar, amb la calefacció espatllada. Hem aguantat, per això, fins dalt de tot. En part gràcies a
Ahir i avui hem estat fent les primeres voltes pel desert. Ahir vam visitar el valle de la Luna i els voltants de San Pedro. La veritat és que el desert impressiona, així com el Salar d’Atacama. Vam circular per les rutes que usaven, fins fa 4 dies els camions de les mines per treure el mineral, vam veure una mina de sal (una cosa molt petita, això si). Després
Després de moltes hores d’avió (de les darreres 48 hores, n’hem passat la major part volant i les que no a aeroports tirats) hem arribat a Atacama. És una sensació curiosa veure arbres de nadal, fotos del pare noel, i decoració nadalenca (amb ninots de neu inclosos) tant a Santiago de Xile com a San Pedro d’Atacama, i nosaltres amb pantaló curt i suant, amb ulleres de sol i el
