travel

Rapa Nui

Ja estem a Rapa Nui. La sensació és brutal. Estem “mig” aïllats del planeta, a 3800 km del lloc poblat més proper, sense mòbil, i amb una connexió a la xarxa que sembla les connexions que feia al 90, amb el 2400. L’illa és sorprenent, vam arribar pensant que seria mig desert, i res, sembla, fins i tot, Irlanda, és tot verd. Les restes dels moai i dels ahu són

Santiago, la casa de la Moneda

Avui l’Eva ha plegat una mica més aviat i hem anat a la Casa de la Moneda, el palau presidencial, on l’11 de setembre de 1973 va morir, defensant la democràcia, Salvador Allende.

Més Valparaíso i Vinya del Mar.

Avui hem continuat rondant per Valparaíso i hem anat, a migdia cap a Viña del Mar. Res destacable, hem caminat, Cerro amunt, Cerro avall, hem agafat algún que altre ascensor i ens hem sucarrat de calor, que és el que fa aquí. De fet, les platges estaven a petar, com podreu veure a les fotos, i no, no hi hem anat.

Valparaíso

Després d’una setmana a Santiago ja som a Valparaíso. La ciutat és molt xula, i costeruda. Està dividida en Cerros, nosaltres estem al Cerro Alegre, i per tot arreu hi ha escales, rampes, cremalleres i ascensors. Curiosament tothom, i fins i tot la Lonely, ens ha avisat de que hi ha molta inseguretat a la ciutat, que vigilem molt. És l’únic lloc de Xile d’on ens ho han dit. Avui

Atacama (III)

Avui ha tocat matinar, a les 4 ja ens recollien a l’hotel amb una “flagoneta los malocotones”, per pujar al cap geotèrmic on hi ha els guèisers del Tatio. La veritat és que la matinada ha estat de trons, a sobre, fotia un fred que pelava, nosaltres poc equipats i la flagoneta, per variar, amb la calefacció espatllada. Hem aguantat, per això, fins dalt de tot. En part gràcies a

Atacama (II)

Ahir i avui hem estat fent les primeres voltes pel desert. Ahir vam visitar el valle de la Luna i els voltants de San Pedro. La veritat és que el desert impressiona, així com el Salar d’Atacama. Vam circular per les rutes que usaven, fins fa 4 dies els camions de les mines per treure el mineral, vam veure una mina de sal (una cosa molt petita, això si). Després

A Atacama

Després de moltes hores d’avió (de les darreres 48 hores, n’hem passat la major part volant i les que no a aeroports tirats) hem arribat a Atacama. És una sensació curiosa veure arbres de nadal, fotos del pare noel, i decoració nadalenca (amb ninots de neu inclosos) tant a Santiago de Xile com a San Pedro d’Atacama, i nosaltres amb pantaló curt i suant, amb ulleres de sol i el

Meitat de viatge

Ja portem la meitat del viatge, avui deixem l’hotel-barco i passem cap el Caire. Egipte es molt xulo, llastima que fa moltissima calor, que ens fan anar a toc de pito, i del munt de gent que hi ha per tot arreu. De moment anem be: Famenos 1 – Diarrea 0 Pero insolacions i cops de calor no en vulguis mes. Els venedors son pesats, pero no tant com altres

Primer dia

Hem fet ja el primer dia d’Egipte. UN VIATGE EN GRUP! NOSALTRES!!!!! De moment, aquest és, clarament el primer i el darrer viatge en grup (agrupació, grumoll, amuntegament, etc.).