A Delhi
Posted on agost 21, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
Al matí després de molt patir hem aconseguit arribar a l’aeroport i agafar l’avió cap a Delhi (aquest cop amb SpiceJet, l’anterior vol va ser amb Kingfisher, qué ve a ser com volar amb Estrella Damm, ja que Kingfisher també és la marca de cervesa local que més estem trobant). A Varanasi per fer els 23 kms. de l’hotel a l’aeroport hem estat més de 2 hores. Primer el taxi ha arribat tard, de fet, a l’hora que vam quedar el local estava tancat (el responsable estava dinant per allí darrera del local), quan l’han cridat uns nens del carrer, no tenia el taxi allí. Ens ha tocat esperar el taxi mitja hora i després ens hem trobat al mig d’un embús brutal, tot Varanasi estava bloquejat, cosa de la pluja.
A sobre, ens ha donat la impressió que el taxista s’ho prenia amb molta calma, i al final, l’Eva li ha recordat que estavem a punt de perdre l’avió, aleshores ha reaccionat i hem passat mitja hora fent els darrers 20 kms (la primera hora i mitja hem fet poqueta cosa) però a tota velocitat, anàva a més de 90 kmph en algún moment, i això, a l’Índia i al mig de Varanasi, és com anar a 140 o 150 pel mig de Lleida, però amb vaques als carrers.
A Delhi, de moment, bé, només hem anat a sopar i prou. Hem tingut una mica de xou a l’hotel al donar-nos l’habitació (que no en tenien malgrat la reserva que teniem per mail, i ens enviaven a una de menys categoria, el de sempre per aquí…).
Més Varanasi.
Posted on agost 21, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
Al final, malgrat la pluja vam aprofitar el dia a Varanasi. Vam anar a caminar una estona (fins on vam poder arribar que no estés inundat el carrer) i després vam continuar amb ciclorickshaw. Pel que ens van dir ahir, només al barri on estem (Assi Ghat) s’havien enfonsat un parell de cases (algún mort i tot, però no ho vam acabar d’agafar bé) de la pluja.
Després de dinar vam anar cap al Ghat on fan les cremacions, i gairebé acabem al mig d’una. Al final vam recular, però l’espectacle és, si més no, dantesc. Els morts els porten pel mig del carrer, en unes lliteres fetes amb dos bastons i roba embolicant el cadàver. Els encarregats de portar-los són, com era d’esperar a l’Índia, d’una casta inferior (malgrat les castes s’han abolit). Ens en vam trobar dos de processons d’aquestes pel carrer del Ghat. Un cop al lloc, si la cremació es fa amb fusta cal calcular el cost de la fusta necessària per cremar el cos (pel que ens va dir un barquer, calen 3 hores i escaig per cremar totalment el cos), i la fusta és cara, una cremació pot sortir per 300 EUR. També hi ha un cremador elèctric (unes 500 INR, uns 8 o 9 EUR). A més, pel que deien (i el que confirma la Lonely), els 2 Ghats de cremació van a tota hora, molts hindús volen que els cremin aquí, ja que això creuen els assegura finalitzar el cicle de reencarnacions.
Al vespre vam fer una volta en barca pel Ganges, llàstima que el nivell del riu està tant alt, sobresurten poques escales del riu, de fet, a alguns palaus aigua fins a la meitat de la porta que dona al riu.
Més fotos
Posted on agost 21, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
Hem pujat algunes fotos més, les teniu al album de l’altre dia (o al que teniu aquí a la dreta que es va movent sol). O aquí sota:
Varanasi (Benarés).
Posted on agost 20, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
Avui estem fent el ganso per Varanasi. Ahir vam arribar al migdia i vam anar tota la tarda a veure els ghats, vam tenir la sort d’anar a parar a un dels més interessants i just al moment que començaven a preparar una cerimònia. Ens hi vam quedar i, després d’un parell d’hores d’espera, vam veure la cerimonia. Molt interessant i a més teniem bons llocs.
La llàstima de tot és que el riu està molt crescut, els ghats estan gairebé tots inundats i no es pot anar en barca. Avui s’ha passat tota la nit diluviant (i molt, el soroll de la pluja gairebé no deixava dormir), i haurem de fer el onso per aquí prop del l’hotel. Hem trobat una botiga-café molt xulo, amb coses molt interessants (i a preus fixats!) i WiFi, i mira, de moment, fent el café i escribint.
Good Horn, Good Brakes and Good Luck.
Posted on agost 17, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
El xofer ens ha explicat que fa falta per conduir per l’India: good horn, good brakes and good luck (bon claxon, bons frens i bona sort). A mes s’hi hauria d’afegir uns reflexes de pilot de F1 i molta sang freda. Aqui, en teoria, es condueix per l’esquerra, encara que tot s’hi val a l’hora d’esquivar el que et trobes pel mig de la carretera: vaques, gossos, gent caminant, paradetes, pedres, tolls, bidons, camions aturats i en moviment, kiosks, gent pujant i baixant d’autobusos, camions, tractors, carros i motos.
Les Highways (autovies? encara que alguna es de peatge) son o be carreteres cutres mal asfaltades o be directament camins de carro. El nombre de carrils depen de l’habilitat de la gent i del que hi hagi a la carretera o al voltant (veritables mercats en algunes cruilles). I a mes, a l’epoca dels monsons que estem, tot es un fangar…
Khajuraho
Posted on agost 17, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
Un altra tanda de cotxe i ja hem arribat a Khajuraho. Ja ens hem acomiadat del taxi, i passat dema agafarem l’avio cap a Varanasi (Benares). Els trajectes per carretera son llarguissims, per fer 150 Km hem estat 4 hores, i ha estat dels dies que no hem tingut massa problemes. Per tot els pobles on passavem la gent s’estava dutxant/rentant al riu, es nota que avui es diumenge.
Dema toca veure els temples de per aqui, que tenen, segons diuen uns relleus magnifics (i la meitat basats en el Kama Sutra a sobre). De moment anem be: menjar, beure, calor i de ventre 
Orchha
Posted on agost 16, 2008 - Filed Under India, Viatges - By carlesm
Avui, despres d’una altra sessio de cotxe hem fet cap a Orchha. Pel cami el xofer ens ha parat a un lloc que no apareixia a la Lonely, i ens ha dut a un palau. Ha valgut la pena, un palau molt interessant, molt ben conservat, grandios i a mes, no hi havia ningu (si no esta a la Lonely no esta al planeta). El poble es deia Datia.
Despres cap a Orchha, a l’hotel a deixar les coses i a visitar palaus i temples. Es, amb molt, el lloc mes deixat i brut dels que hem estat. Els palaus impressionen, pero estan deixats, amb habitacions plenes de runa. A mes, no ha parat de ploure (ha plogut cada dia des de que vam arribar), pero avui es un cop i un altre, no para de saltar la llum a tota la ciutat….
A veure com aguanta l’aigua el nostre hotel: unes tendes de campanya estil colonial…….
Gwalior el dia de la indepedència
Posted on agost 15, 2008 - Filed Under India, Viatges - By evam
Avui hem arribat a Gwalior, és una ciutat d’uns 826.000 habitants al nord de l’estat de Madhya Pradesh amb un fort dalt d’un turó que és el principal recurs turístic de la ciutat.
El 15 d’agost de 1947 l’Índia va aconseguir la seva indepedència dels britànics i per tant, tots els 15 d’agost (avui) és la festa nacional del país.
Tot això ho explico perquè avui al Fort de Gwalior no havia turistes, només hi havia indis (l’acudit dels indis al fort no fa gràcia!), bé, estava ple de canalla que tenia festa i no tenien res millor a fer que seguir-nos i mirar-nos com si fóssim monets de fira, demanar que els féssim fotos, ens saludàvem i a la que et despistaves també intentaven tocar-te… una mica pesats però com a mínim no ens volien vendre res.
Del fort volíem anar al Palau Jai Vilas i al museu però com que és la festa nacional, estava tancat… ja és mala sort agafar l’únic dia que tanquen.
Com que ja no teníem res millor a fer, hem anat a fer una cervessa però tampoc ha hagut sort, l’únic dia que no serveixen alcohol a l’Índia és per la festa nacional…
En fi, visca la indepedència de l’Índia!
Sense bitxos petits
Posted on agost 15, 2008 - Filed Under India, Viatges - By evam
A l’Índia, les ciutats semblen un zoòlogic: vaques, monos, gossos, serps, esquirols, rucs, camells… n’hem vist de tot al mig del carrer, però per sort cap rata ni cap cucaratxa, tot i que amb la brutícia que hi ha no crec que triquem gaire a veure’n.
Avui hem estat a Gwalior, hem visitat el Fort de la ciutat a dalt d’un turó… Estàvem al Palau Man Singh, impressionant i malgrat la deixadesa estava força ben conservat. Hem entrat en una sala que estava plena de gent mirant cap al sostre, les dones es tapaven el nas i la boca… jo (Eva) ja em podia imaginar que no m’agradaria el que veuria, però apa! cap allí… i quan he aixecat el cap casi m’agafa un atac, estava ple de ratpenats… mare meva, a més feia moltíssima pudor… ja em veíeu corrent cap a fora, crec que hagués guanyat la medalla d’or als 50 m. llisos de lo ràpid que he sortit.
PS (Carles): Ja penjaré les fotos dels ratpenats
Algunes fotos
Posted on agost 14, 2008 - Filed Under Sense classificar..... - By carlesm
Algunes de les fotos (les anirem pujant així que puguem, que la connexió és dolenta en pujada…):
