ShangHai i cap a casa.

Dos dies més recorrent ShangHai i ja estem a punt del check-out de l’hotel i del check-in de l’avió per anar a casa. ShangHai ens ha agradat més aquests dos darrers dies que els tres primers, encara que ja llavors ens va agradar força. Hem aprofitat, a més, per veure dos actuacions, en una la ShangHai Acrobatic Troupe i en l’altra un altre espectacle acrobàtic anomenat Era. Valen molt la

Guilin, Hangzhou i Suzhou

Tres ciutats més, en cuatre nits. Avui estem a Suzhou, una ciutat petita (5 milions i escaig d’habitants), prop de Shangai. Abans d’ahir estavem a Guilin, prop de Yangshuo, d’on haviem anat a veure els camps d’arrós. Al matí, hem rondat una mica per Guilin, a veure les pagodes bessones, una roca amb un forat (Elephant Hill, si veniu a Guilin, no val la pena perdre el temps), i unes

Longsheng i Ping'an

Avui hem visitat les terraces de Longji a Ping’an. Abans d’arribar-hi, però, ens han portat al poble de les dones que tenen el cabell més llarg del món a un espectacle on cantaven cançons tradicionals i representaven els oficis tradicionals, una mica guiri… La part interessant ha vingut després, hem anat a Ping’an, prop de Longsheng, són uns bancals d’arròs de l’anomenat Espinada del Drac, des de sota semblava que

Shangai i Yangshuo

Ja estem a la meitat del viatge, a Yangshuo. Hem estat uns dies a Shangai, on per desgràcia nostra feia més fred del previst, i alguna cosa estava en obres (per l’Expo 2010). La visita a Shangai ha estat bé, val la pena, molt i molt modern. De fet, la sensació de modernitat és una cosa curiosa, fa cuatre anys, quan vam estar a Beijing, Xi’an i Tibet, no n’eren

La Llei de la fi de la llibertat

Una cosa no es justa por el hecho de ser ley. Debe ser ley porque es justa. Montesquieu Manifest en defensa dels drets fonamentals a internet Davant de la inclusió en l’Avantprojecte de Llei d’Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d’expressió, informació i el dret d’accés a la cultura a través d’Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d’internet manifestem la nostra

I els magufos van a la Universitat

Com si no n’hi hagués prou amb la percepció que hi ha de què el nivell acadèmic a la Universitat (en general) ha caigut, m’he trobat, de casualitat, uns cartells per molt curiosos. Un curs de lliure elecció[1], amb el segell de la UdL, de Reiki. A l’anar a la web a assegurar-me que no ho havia vist malament, amb la vana esperança de que en realitat fos un curs

El frau de la homeopatía: la prova.

Un magnífic documental, en 5 parts, sobre la validesa científica (o no) de la homeopatía. De fet, com és de suposar, la realitat acaba imposant-se a les magufades i creences diverses, i la prova, totalment asèptica, a la Royal Society, dona el que ha de donar, l’aigua no té memoria (ni records, ni tant sols és rencorosa).

Rapa Nui

Ja estem a Rapa Nui. La sensació és brutal. Estem “mig” aïllats del planeta, a 3800 km del lloc poblat més proper, sense mòbil, i amb una connexió a la xarxa que sembla les connexions que feia al 90, amb el 2400. L’illa és sorprenent, vam arribar pensant que seria mig desert, i res, sembla, fins i tot, Irlanda, és tot verd. Les restes dels moai i dels ahu són

Santiago: Concha y Toro

Avui després de treballar, hem anat a dinar (i a visitar) unes vinyes (i bodega) que hi ha a Pirque, una comuna de Santiago. La veritat és que ens està agradant molt el vi xilè, especialment una varietat que (malgrat venir de Burdeus) ara només la fan aquí, el carmenère. Els jardins de la bodega i les cases, de finals del XIX, molt xulos, i el vi que fan molt