e-books, la següent revolució electrònica (part 3 de 3)

e-books, la següent revolució electrònica (part 3 de 3)

Continuació de part 1 ( http://carlesm.com/2011/05/e-books-la-seguent-revolucio-electronica-part-1-de-3/) i part 2(http://carlesm.com/2011/05/e-books-la-seguent-revolucio-electronica-part-2-de-3/)

El mercat dels llibres electrònics

A part de la importància que puguin tenir els dispositius de lectura, els e-books, també és molt important per una tecnologia que funcioni els continguts que puguem llegir en aquests dispositius. De fet, la disponibilitat d’oferta també farà que el nivell d’ús d’aquesta oferta lícita sigui més alt o menys, i incidirà en el nivell de descàrregues de la gent. De fet, i com s’ha demostrat en el cas de la música, tant bon punt hi ha una oferta fàcil, accessible, i, sobretot, a un preu raonable, la gent opta per aquesta. En aquest cas, el de la música, tenim múltiples exemples d’ofertes legals. Hi ha la botiga d’Apple, iTunes, que pels usuaris de reproductors de música d’Apple, els iPod, és molt fàcil de fer servir i que s’ha convertit en la major botiga de música del mon. Tenim també els recents èxits de Spotify, que ens permet escoltar música per xarxa sentint publicitat entre cançons i, pagant, sentir-la sense publicitat o tenir-la disponible també al mòbil o quan no tenim xarxa. O serveis més nous que són exclusius per xarxa, com Grooveshark o mFlow. Al món del cinema també ha baixat el nivell de les descàrregues tan bon punt s’ha disposat d’ofertes competitives, com Netflix, que permeten per molts pocs diners tenir accés al cinema a casa. O la proliferació de serveis de pagament-per-visió en els canals de televisió per cable o satèl·lit.

Com està doncs el mercat de llibres, quines opcions tenen els consumidors per adquirir llibres electrònics pels seus e-books? Doncs la veritat més aviat poques. El gremi de llibreters ha començat a muntar alguna iniciativa, especialment una, libranda.com, per tenir presència al mercat de venda de llibres electrònics, però aquesta presenta molts problemes de cara als internautes: és incòmoda d’usar (molt), no és una botiga unificada, sinó que un cop has trobat un llibre (sense saber-ne el preu) i vols comprar-lo, et duu a la botiga afiliada (o et deixa triar a quina) que el té, on has de tornar a buscar-lo i molts cops resulta que no el té en format electrònic. Cal contraposar això a les iniciatives que hi ha als mercats foranis, com els Estats Units, on tant Barnes&Noble com Amazon tenen botigues de llibres electrònics plenament funcionals, on des del mateix e-book pots buscar, comprar, pagar i descarregar un llibre (la major part de coses de forma totalment automatitzada i transparent).

A banda de la no existència d’una infraestructura còmoda i àgil de venda, tenim un altre problema: els preus. Comparant preus entre les botigues dels Estats Units i les d’aquí, les nordamericanes són, molts cops, entre un 10 i un 30% més barates, escollint només llibres en castellà. Si escollim llibres en anglès, les diferències poden ser de fins el 60%. Si comparem entre llibre electrònic i llibre en paper, les nordamericanes, pels llibres més venuts, mai superen el preu de l’edició barata, la paperback (no rústica), i poden ser fins un 40% del preu de la rústica. A les botigues espanyoles la diferència no és tant gran, en llibres ja amb un cert temps el llibre electrònic pot ser més barat que el llibre en rústica, en algun cas, especialment en llibres d’origen estranger arriba al 50% del preu de portada. En els llibres més venuts, aquesta diferència és, normalment entre un 5 i un 15%, i fins i tot, en alguns casos el format electrònic és més car. Això pel que fa a grans botigues, hi ha tota una munió de petites editorials, especialment moltes editorials tècniques que, en comprar un llibre en paper, ja incorporen la versió electrònica. Com és evident, en el cas de la distribució electrònica els costos són molt menors que en la distribució en paper, i a més, el catàleg no ha de reduir-se periòdicament, és a dir, podem tenir estoc permanent (electrònic) de tots els llibres mai publicats. No s’acaba d’entendre, doncs, especialment pel públic més avançat tecnològicament, que recordem és el primer en adquirir tecnologies, que els llibres electrònics tinguin un cost tant elevat.

Sí que ja ha quedat clar i demostrat que, els grans perjudicats del nou model seran els llibreters, especialment després de la caiguda de les botigues petites de discs i dels videoclubs, cap dels dos casos, però víctima de la mal anomenada pirateria. Simplement van caure víctima de l’aparició d’un altre canal de distribució, més eficient: per una banda les botigues de discs van caure víctimes, sobretot, de les grans superfícies, que venen discs a preus amb els que elles no podien competir; per l’altra, els videoclubs van caure víctimes en molts casos de l’expansió de canals de televisió de pagament i del cinema de pagament via televisió per cable o satèl·lit. En el nostre cas els llibreters cauran víctimes, no tant de la “pirateria” com de les grans botigues de venda de llibres per xarxa, siguin llibres electrònics o de paper (amazon.com, per exemple, és el major venedor de llibres en paper a Estats Units). Per l’altra banda els quioscs dels barris cauran víctima, de fet, en part ja estan patint la davallada de vendes, dels mateixos diaris i revistes que venen, ja que aquests estan arribant als lectors per xarxa, al mòbil, amb diaris gratuïts, etc.

Queda clar, doncs, que la no existència d’una oferta fàcil, accessible i barata facilitarà molt l’expansió de les descàrregues de llibres, però que aquestes tampoc no seran les responsables últimes de la caiguda de vendes dels llibreters al detall, sinó que la seva irrellevància en un món de grans botigues virtuals serà el que els clavarà una estocada mortal.

I si no vull pagar?

El més curiós és el que passa amb el mercat no regular. El de les descàrregues de música, cinema, llibres, etc. Malgrat tot el que sembla, no és un mercat tant i tant gran, la perícia tècnica necessària per accedir a contingut digital no està a l’abast de tothom, i el fet de que tanta gent estigui disposada a invertir el seu temps, ergo diners, en aprendre’n indica el nivell d’insatisfacció dels clients cap als models tradicionals. Per un altra banda, aquests continguts disponibles a la xarxa han de sortir d’algun lloc, oi? D’on surt el contingut. Doncs la resposta, encara que evident, segur que sorprendrà a més d’un. Pel que fa a la música algú compra un disc, el converteix en format digital, normalment etiquetant digitalment les cançons, converteix la caràtula a una imatge digital, i la posa a un lloc web (generalment no ubicat a territori espanyol, cosa que invalida i invalidarà totes les lleis que puguin fer-se contra aquest fet). Una feinada, no? I que hi guanya qui ho penja a la xarxa? Doncs la major part dels casos, res de res. Algunes planes web guanyen diners recopilant indicacions, enllaços, d’on trobar aquesta música, però tampoc no us penseu que les vendes d’esportius cars als gestors de planes web han crescut molt. Anem ara al cinema, com funciona allí, doncs igual però amb alguna varietat. La major part de cops algú compra un DVD, el passa a format digital, i el posa a la xarxa disponible per tothom. És a dir, algú paga inicialment perquè tothom pugui gaudir de la pel·lícula, i després no en rep cap compensació. En el cas de les sèries de televisió la cosa encara és més complexa. S’ha posat molt de moda al nostre país veure sèries de televisió en versió original subtitulades, molt abans de que s’emetin aquí. El funcionament del tema, aleshores és el següent. Al mateix moment que s’emet una sèrie per primer cop a la televisió original, normalment Estats Units, algú la grava. Minuts després, sí, sí, minuts, la digitalitza i la puja a la xarxa per compartir-la. Allí un grup de gent la subtitula, en versió original, un procés que sol durar una o dues hores, i comparteixen els subtítols a la xarxa. En aquell moment equips de gent de tot el món comencen a agafar aquests subtítols i a traduir-los als seus propis idiomes, en el nostre cas en castellà per Espanya i en castellà per Llatinoamèrica (se n’arriben a fer traduccions diferents), i en algunes sèries fins i tot en català (i això que el potencial nombre de traductors voluntaris és menor). Un cop fet es comparteixen els subtítols traduïts.

Aquest mercat de treballadors voluntaris, disposats a subtitular sèries, fer-ne la traducció, etc. no és un fenomen nou ni estrany a la xarxa, és el mateix fenomen que hi ha darrera de la Wikipedia i del programari lliure. De fet, un dels repositoris de vídeo més interessants de la xarxa, TED, on hi ha tots els enregistraments de totes les conferències del congrés del mateix nom, va obrir fa un temps la possibilitat que la gent pogués subtitular en diversos idiomes les conferències, el resultat ha estat un èxit increïble. Que impedeix, doncs, a les productores de permetre a la gent subtitular i traduir productes, o llibres, o fer-ne aportacions, o obres derivades, o … de fet, la indústria està menystenint una munió de voluntaris que volen fer alguna cosa més que consumir de forma passiva.

Per anar acabant…

Evidentment, per garantir la supervivència d’un mercat professional de la cultura cal implementar un mecanisme de compensació econòmica pels autors, una part crítica del procés de creació. Possiblement també caldrà garantir els ingressos als editors, per les feines d’edició i de polir les obres, i pels mecanismes d’accés dels usuaris (el que abans feien via imprimir milers de llibres i dur-los fins les llibreries), encara que possiblement això hi haurà gent especialitzada en fer-ho, com les grans botigues de la xarxa. Desapareixerà, evidentment, el negoci de fer milers d’exemplars en paper, en arbres morts se’n diu a la xarxa, de les obres, o de milers de discs de plàstic amb cinema o música dins. També tenen molt mala peça al teler els negocis de distribució de proximitat, quioscs i llibreries, en el món xarxa l’abast d’una botiga es il·limitat, i el factor d’escassetat que els donava negoci, la distància, ha desaparegut.

Molt bé, està clar que els creadors i algunes indústries relacionades han de rebre ingressos, però com fer-ho? Doncs la recepta no és ni fàcil, ni immediata. Per començar han de deixar de veure els consumidors-clients com a enemics, sinó com el que sempre han estat, els clients, els que et diuen el que volen, com ho volen i a quin preu estan disposats a adquirir-ho, una noció bàsica d’economia que sol oblidar-se. Han de fer les coses fàcils per als consumidors, que en realitat estan disposats a pagar per la comoditat i la immediatesa, com sempre han estat, de fet. És difícil vendre llibres electrònics si la compra implica dedicar-hi minuts, passar per moltes planes web, tenir inconvenients tècnics de tota mena, etc. És un èxit la botiga de llibres d’Amazon (Kindle), des del mateix llibre, amb un clic, adquireixes el teu exemplar i en menys d’un minut el tens disponible per llegir. No podem pretendre que la gent es mogui per comprar un disc de plàstic amb una cançó que els agrada i una dotzena que no els interessen, al preu de que està, i haver d’anar pel món amb un disc de plàstic, sense poder escoltar-lo al mòbil, al cotxe, etc. És un èxit la botiga d’Apple, iTunes, on amb un clic em compro només aquelles cançons que vull i un momentet després ja la tinc a l’ordinador, al reproductor de música, al mòbil, etc. O el sorprenent èxit de Spotify, on tinc a un clic de distància centenars de milers de peces musicals, que puc escoltar sempre, amb publicitat o sense, segons estigui disposat a pagar, i que no puc copiar-me, i malgrat això la gent s’hi apunta en massa. No és rentable fer anar a la gent a una sala fosca, als preus actuals, amb horaris rígids, a veure una pel·lícula a escollir entre la dotzena ofertes. Sí que funciona que la gent, al sofà de casa, pagui una quantitat per veure, en aquell moment i hora, una pel·lícula que li ve de gust d’entre els milers disponibles.

Per resumir-ho de forma fàcil, si la indústria editorial, igual que tota la resta d’indústries de contingut, vol sobreviure a aquesta revolució digital, haurà d’aprendre a fer negoci amb allò que els clients volen i estan disposats a pagar. Haurà de deixar de criminalitzar els clients, i intentar satisfer-ne la seva voluntat, a un preu, això sí. I ho haurà de fer ràpid, els llibres electrònics no competeixen amb els llibres en paper, només. Als dispositius mòbils i portables connectats a xarxa, quan un client vol usar-los per entreteniment, no només pot adquirir llibres, sinó que pot adquirir vídeo, pot adquirir revistes, pot escoltar música o la ràdio, pot comprar un videojoc, pot connectar a la xarxa social, etc. Per tant, la indústria editorial no només competirà amb ella mateixa, entre paper i bits, sinó que ara competirà en el mateix espai de joc, la tableta, ordinador, dispositiu mòbil, per l’atenció del client que té a l’abast milers d’altres opcions.

Les 3 parts i l’EPUB:

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *