e-books, la següent revolució electrònica (part 1 de 3)

e-books, la següent revolució electrònica (part 1 de 3)

Durant la major part de la història de la humanitat, les revolucions i canvis tecnològics trigaven més d’una generació a produir-se, i com més enrere ens endinsem a la història, més separats estan aquests moments de canvi i revolució: entre la invenció de la impremta, la dels enregistraments d’àudio i la dels de vídeo han passat anys i anys. Però en el nostre temps tenim la sort de viure una revolució d’aquestes que no té cap semblança amb cap de les anteriors revolucions, una que canviarà tot el que coneixem de formes que no ens podem ni imaginar, evidentment la revolució és la revolució digital i la xarxa.

Aquesta gran revolució és complexa i inabastable, ho canvia tot i tothom i un dels aspectes de la vida que s’ha vist totalment capgirat és tot allò que envolta com consumim contingut, especialment contingut cultural. Habitualment aquestes revolucions trigaven anys i duien associades a elles el canvi de rols dels participants fins aquell moment de l’intercanvi cultural. Quan va aparèixer la impremta van canviar els rols participants en com ens arribava un llibre a les mans, amb dos efectes: per una banda els copistes van desaparèixer, essent substituïts per màquines i per l’altra banda el cost de producció i distribució dels llibres va caure en picat, facilitant-ne l’arribada a més i més gent. Anys (molts) més tard, amb la música va passar el mateix, van aparèixer aparells enregistradors, que permetien tenir música a totes hores, sense caler tenir un músic present, això va canviar com s’accedia a aquest producte, fent-se menys i menys importants, cada cop, els músics de cambra en sopars i celebracions (sense que això impliqués que aquests desapareguessin), i permetent tenir música en lloc i moments on no en teníem, de nit a casa, en pobles petits, etc. a un cost molt petit. El mateix va passar amb el teatre amb l’aparició del cinema, amb la televisió, amb el vídeo, etc. Cada cop que apareix una tecnologia disruptiva, que canvia el model de gestió i producció anterior, hi ha algun participant d’aquell model que deixa de tenir negoci (copistes, contadors d’auques i rondalles, etc.), altres que apareixen de nous i que tenen un nou negoci (cineastes, impressors, etc.) i, normalment, una certa protesta inicial.

En aquest consum digital de contingut cultura, hem passat doncs, de tenir unes indústries necessàriament complexa per dur-nos fins les mans un llibre, un disc o una pel·lícula a què aquesta indústria sigui irrellevant, i que la indústria necessària per fer tota aquesta tasca sigui mínim i hagi de ser molt flexible i ràpida.

Generalment totes aquestes revolucions han tingut en nosaltres, els consumidors, el mateix efecte. Després de cada revolució ens ha estat més fàcil i menys costós accedir a contingut cultural. La televisió és més barata que el cinema i la tenim a totes hores. La música enregistrada en comptes de tenir músics de plantilla. Els llibres d’impremta en comptes de copiats a mà. Afortunadament aquestes revolucions i canvis duraven anys, si no generacions, i permetien que les indústries afectades es poguessin ajustar poc a poc. Fins la irrupció d’Internet.

La revolució digital

Quan ha començat la revolució digital aquest ritme de canvis ha passat a ser d’anys i panys a ser pocs anys, o mesos fins i tot, accelerant-se cada cop més.

Fa uns anys la revolució tecnològica que va canviar la forma d’entendre la música i com accedim a aquesta. Vam passar d’un model en què l’equip d’alta fidelitat tenia un lloc privilegiat a la casa, en què un disc era un regal de reis i on l’accés a cada peça musical tenia un cost elevat, a un nou model, on tenim accés a milers de cançons en qualsevol moment, on el nostre telefon mòbil és un equip d’alta fidelitat, on gairebé a tot arreu podem estar sentint música, i on un disc ja no és un regal extraordinari, sinó que consumim música compulsivament. Cal tenir en compte una cosa abans de continuar, el que ha canviat no és només el cost de compra d’una cançó o d’un disc, sinó que el cost de producció (cost material i tecnològic, no el cost artístic d’escriure una peça) ha caigut espectacularment. Si abans hi havia pocs estudis de gravació, produir una peça requeria d’equipament complexe i extraordinàriament car, avui hom pot tenir a casa, amb un pressupost domèstic, equips de producció i manipulació digital d’àudio de qualitat professional. Evidentment això ha tingut, està tenint i encara no ho hem vist tot, un efecte devastador a l’obsoleta indústria discogràfica, un efecte que canviarà definitivament com funciona la indústria de la música, eliminant gran part de la indústria, la que no aportava més que el control dels mitjans de producció i la fabricació dels mitjans de reproducció, és a dir, la indústria aportava al procés els estudis de gravació, la producció musical i la producció de CDs o de discs, a més de controlar la logística complexa de fer arribar milers (o milions de CDs) a milers de botigues. Quan hom fa música digital, la producció està a l’abast d’un ordinador domèstic (amb qualitat professional des del punt de vista tecnològic, encara que això no impliqui qualitat artística). Si la distribució és estrictament digital, per xarxa, la logística desapareix del procés. Quedant-los a les indústries existents, només, el fet d’encarregar-se de la promoció i publicitat, i aquest aspecte, està canviant molt i molt gràcies a les xarxes socials.

Un altra revolució ha estat l’accés a pel·lícules i sèries de forma massiva, i a la facilitat de transmissió i emmagatzematge d’aquest contingut audiovisual. El canvi ha estat a molts nivells, l’aparició d’una àmplia oferta de televisió transmesa per les línies de cable i ADSL, la disponibilitat d’equips domèstics d’audiovisuals amb una qualitat excel·lent i la recent incorporació d’equips personals de reproducció (tabletes, mòbils, portàtils). La globalització que fa que la gent vulgui una oferta de contingut totalment nova, sèries en versió original, sèries o pel·lícules que no s’estrenen aquí, sèries o pel·lícules descatalogades. Aquesta mateixa globalització, que fa que les persones ja no estiguin fixes en un lloc, sinó que viatgin per tot el món, per feina o plaer, però vulguin continuar seguint aquelles sèries que segueixen, o veure les notícies de casa. Aquesta revolució està fent molt mal, i simultàniament, molt bé a la indústria audiovisual. Ha provocat que la indústria del cinema torni a innovar, cosa que feia uns anys que tenia abandonada, tornen a fer-se intents de cinema en 3D, s’explota a fons la qualitat i les capacitats d’àudio i vídeo de les sales, etc. Ha fet que l’abast d’un canal de televisió deixi de ser la seva zona geogràfica i pugui seguir-lo gent de tot el món. Ha creat tot un món de fanàtics i seguidors de sèries de televisió, consumidors potencials de marxandatge i productes relacionats. Fins i tot ha creat tot un mercat turístic de fanàtics de les sèries i pel·lícules que volen visitar els indrets per on passen.

Hi havia una branca de la indústria cultural, però, que semblava indemne als canvis i a la revolució Internet, la del negoci editorial. Malgrat que circulaven per Internet centenars, si no milers, de llibres i manuals de diverses procedències; el projecte Gutenberg, dut a terme per voluntaris, digitalitza, anualment, milers d’obres de les que els drets d’autor han expirat, les editorials de temes tecnològics ja editen, de forma habitual, tant en format paper com digital; diaris i revistes digitals són comuns, i molts dels diaris i revistes en paper tenen edicions digitals. No obstant tota aquesta oferta, la lectura de contingut digital semblava no anar més enllà de la lectura de diaris i blogs. Els llibres i revistes, especialment els que llegim per plaer, no com a referència tècnica, no són el mateix llegits a la pantalla de l’ordinador: ni la qualitat, ni la comoditat, ni la disponibilitat a tot hora i a tot arreu són les del llibre de tota la vida. Fins avui.

De fa uns anys, gràcies a l’invent de la tinta digital, la lectura a la pantalla ha deixat de ser una cosa incòmoda. La creació i fabricació de lectors electrònics, basats en tinta digital, ha esdevingut, en un parell d’anys, d’una cosa rara a un dels regals estrella dels nadals, i de sobte la indústria editorials i la del contingut en paper (i totes les indústries relacionades) s’han trobat en la mateixa guerra que les altres indústries culturals, la guerra contra Internet i contra el progrés tecnològic. Per distingir entre l’aparell de lectura dels llibres electrònics i els mateixos llibres electrònics, anomenaré e-book a l’aparell i llibre electrònic als llibres, encara que tots dos solen rebre el mateix nom, llibre electrònic o l’anglès e-book.

De tinta digital i boletes de colors.

Potser el primer serà explicar que és la tinta digital, així veurem que la fa diferent de la lectura en pantalla que podíem fer fins ara, i veurem així com això que estem vivint no és més que els albirs d’una nova revolució què, potser, serà tan profunda com la dels MP3 van ser per la música.

La tinta digital és un invent que ja té uns anys i que no s’ha aconseguit polir fins fa uns pocs anys. Es basa en un principi totalment diferent de les pantalles d’ordinador, això fa que sigui totalment adient per fer llibres electrònics, però què, emprar-lo per fer pantalles d’ordinador, per exemple, sigui una cosa que encara costarà anys i anys, si s’arriba a dur a terme.

Imaginar-se com funciona és una cosa molt simple, imagineu-vos una boleta de plàstic, amb la meitat pintada de blanc i l’altra meitat pintada de negre. Aquesta boleta la posem dins d’una planxa de plàstic, en un espai que li permet donar voltes, juntament amb milers d’altres boletes iguals. Si aconseguim que totes s’orientin en el mateix sentit, per exemple, amb el negre cap a baix, tindrem una superfície blanca totalment, si les orientem amb el negre cap dalt, tindrem una superfície negra. Doncs bé, si aconseguim controlar-les individualment i fem que algunes s’orienten amb el negre cap dalt i altres amb el negre cap baix, podrem fer dibuixos a la superfície aquesta, i evidentment, podrem pintar lletres, és a dir, tindrem text. Aquest és el principi en el que es basen els llibres electrònics, en una planxa de plàstic amb milions i milions (i no, no és una exageració, literalment n’hi ha milions) de boles d’aquestes, i un ordinador que és capaç de controlar-les individualment per anar pintant les planes del text.

Això presenta algunes diferències amb les pantalles d’ordinador, algunes bones, altres no tant, però que fan que per un llibre sigui una tecnologia molt adient. La primera diferència és que, un cop pintada la plana del llibre, no cal emprar més electricitat per a res, si no fem res de nou (és a dir, si l’ordinador de control no fa res), la plana queda per sempre tal com l’hem deixat. Això té un efecte fantàstic pel que fa a la despesa d’electricitat, el punt feble de qualsevol dispositiu portàtil, com un e-book, no cal gastar més que per “passar plana”, és a dir, gastem per canviar l’aspecte de la plana de llibre, però un cop pintada, s’estarà sempre en aquell estat. Un altre efecte interessant és que, a diferència d’una pantalla activa de portàtil (generalment són pantalles LCD o LED), la nostra plana no emet cap mena de llum, mentre que els portàtils emeten llum per la pantalla, a part de la despesa elèctrica que això suposa, també suposa un major cansament si hem de mirar massa estona la pantalla. Els llibres electrònics no cansen més que els llibres de paper, de fet, són virtualment idèntics a ells. També té un petit inconvenient aquest fet, que no podem llegir a les fosques, necessitem il·luminar la pantalla, igual que faríem en un llibre de veritat. És a dir, els que es delien per llegir al llit, tapats, amb una llanterna, podran continuar fent-ho, gaudint del llibre electrònic llegit a la llum d’una llanterna.

A banda que la pantalla no és un handicap per llegir, els llibres electrònics presenten moltíssims avantatges envers els de paper. Per una banda el pes, un llibre electrònic pesa pocs centenars de grams, solen oscil·lar entre 100 i 300 grams (tenint en compte que hi podem tenir a dins milers de llibres) l’espai a les nostres cases, els prestatges plens de llibres els podem substituir per un llibre electrònic i unes poques (si és que no en tenim prou amb una) targes de memòria. Evidentment als viatgers se’ls fa un gadget imprescindible, un viatge llarg pot anar acompanyat de tota la teva biblioteca, enciclopèdies incloses, per poc pes. Molts dels llibres electrònics, a més, poden usar-se per un accés a Internet bàsic, a banda de poder-hi escoltar música o àudio, poden gaudir d’un llibre mentre sentim les nostres cançons preferides, o escoltar i llegir un llibre simultàniament. A banda de tot el que ens permet la tecnologia digital: tenir encetats més d’un llibre a l’hora (jo soc d’aquests, de llegir-ne varis al mateix temps), mantenint el punt de lectura de tots sense cap problema; o buscar un text o una cita dins d’un llibre, etc.

 

Continuació a:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *