Aquests tres dies hem estat rondant pel Valle Sagrado (encara que no tenim molt clar, i la informació és “confusa” on comença i on acaba). La zona que hem voltat és la que va entre Cusco (i els seus voltants) fins Ollantaytambo, on estem esperant el tren que ens durà a Aguas Calientes, per pujar al Machu Picchu.
El primer que vam visitar és Pisaq (Pisac), des de Cusco (tornant a dormir a Cusco). És un complex arqueològic molt gran, molt maco, i molt assolellat. Hem agafat un bus fins Pisac, una cosa feta caldo, que corria molt i que sempre semblava a punt de caure daltabaix dels barrancs (has de passar un parell de ports de muntanya per arribar-hi). Malgrat semblava que el bus tot just podia passar per la carretera, hi havia moments que passaven dos autobusos a l’hora (avançant-se i tot!). Allí hem agafat un taxi que ens ha deixat a la part de dalt de tot del complex arqueològic (a uns 8 km. del centre de Pisac), i que després ens esperarà a la part de baix del complex, un parell d’hores més tard, com a mínim. Val a dir que la zona està molt afectada per les pluges del gener passat (que vam veure per la tele mentre érem a Xile), i molts trossos de les carreteres estan tallats per esllavissades encara ara (8 mesos després), fins i tot, l’aparcament de la part baixa de Pisaq està cobert per una muntanya de terra. Hem fet el recorregut sota un sol de justícia (i ens hem deixat gorres i mocadors a l’hotel), però ha valgut la pena. El complex és una ciutat inca, dividida en 4 parts, i situades totes a dalt d’una muntanya, amb unes caigudes vertiginoses, dominant un sistema de terrasses per cultivar panís encara en actiu. Al vespre hem continuat rondant per Cusco, convent de Sant Domènec, església de Sant Blai, etc.
El segon dia de Valle Sagrado ens ha portat des de Cusco fins Ollantaytambo, on hem dormit. El recorregut el volíem fer amb autobús, però a la porta de l’estació d’autobusos se’ns ha ofert un “taxi” per fer-nos el trajecte. Com que el preu ens anava bé (després de discutir una mica), i ens permetia estalviar molta estona (una de les parades de bus et deixa a 12 km. del lloc on volíem anar), hem acceptat anar-hi. Al pujar al “taxi” (no deixa de ser un cotxe particular), ens hem trobat que fèiem el viatge amb el taxista i família (dona i criatura).
Hem fet el viatge, primera parada Chinchero. Un poblet molt maco (la guia, llibre, diu que sembla de les pelis del Sergio Leone, i té raó). Té, formant el sota de la plaça d’Armes, i el llindar del poble, un conjunt de terrasses i muralles inques impressionats. Hem anat, això sí, a càmera lenta, que a primera hora del matí es nota l’alçada.
D’allí cap a Moray, un conjunt de terrasses de cultiu circulars, que ocupen dos depressions que hi ha a dalt de la muntanya. Segons deien per la zona els guies (persones), eren un centre de recerca de cultius, on els inques provaven noves tècniques de cultiu, o sigui, un PCiTAL però útil i barat.
De Moray, la següent parada ha estat les Salineras de Maras, un conjunt de piscines salineres que hi ha a una muntanya prop de Maras i que abasteixen de sal la zona propera a Cusco, com venen fent des de fa mil·lenis. Les fotos han quedat impressionants, molt tipus Yann Artus Bertrand, encara que les vegeu fosques (més avall explico això). Hem rondat per les salineres, fent equilibris pels caminets que hi ha i cap a Ollantaytambo, darrera parada del dia.
A Ollantaytambo tenim l’hotel, a l’estació de tren, on surt el tren cap a Aguas Calientes i el Machu Picchu. L’hotel està gestionat, curiosament, per un català, de nom Lluc, que ens ha atès molt bé. Dinem a l’hotel (molt bé i molt bo, per cert) i pugem a visitar les restes de Ollantaytambo, així aprofitem el tiquet que ja tenim (hi ha un tquket de Moray, Pisaq, Chinchero i Ollantaytambo, que només dura dos dies), i a més, així ens quedarà el següent dia vaguerós.
El següent dia, és a dir, ara, el tenim per visitar una mica el centre de Ollantaytambo, que ens dura poc més d’una hora, i fer el manta, per recuperar forces, és a dir, anar de bar a bar, prenent cafè i descansant. Fins l’hora d’anar a l’estació (d’on escrivim), per agafar el tren.
Respecte a les fotos, estic disparant en RAW, i el programari de conversió (ufraw) i jo, encara no hem arribat a un acord sobre el balanç de blancs de les fotos, com que no vull perdre temps (en cal molt per la conversió), ni bateria, les deixo com estan, ja les convertiré bé a casa i les veureu a http://fotos.carlesm.com
[nggallery id=12]