Després de rondar per Perú, aquest cap de setmana toca Lima, la capital, abans de marxar cap a casa. La primera tarda, divendres tarda, hem anat a dinar a un japonès, com no, i a passejar per un dels barris costaners de Lima, Miraflores. La veritat és que la platja és curiosa, la ciutat acaba en un passeig marítim molt i molt xulo, i després d’un penya-segat impressionant, a baix hi ha una franja de platja (no hi ha sorra, per cosa del Niño). El penya-segat és alt, tant que hi ha una parada on fan, pagant, vols en parapent! Després a sopar, a un altre japonés (bé, de fet, el mateix del dinar, però un altre restaurant, molt proper a l’hotel), on, per cert, ens ha tocar fer cua….
La primera parada ha estat la plaça d’armes, envoltada per la Caterdal, l’Arquebisbat, el govern municipal i el nacional. La plaça és molt xula, però bastant gran, cosa que complica fer-ne una foto. Hem entrat a la catedral, menys recarregada que la de Cusco, però molt més gran. Impressionant a més la primera capella, on hi ha la tomba amb les restes de Francisco Pizarro, el que, a part de conquerir Perú, va carregar-se l’imperi inca (i tot el que se li va posar davant, altres conquistadores inclosos). Dins de la catedral hi ha un museu d’art religiós, bastant ben montat, i molt ben dotat. Com sempre, una de les coses més divertides és escoltar els guies dels altres grups, que en diuen una darrera l’altra. Sortint de la catedral ens trobem un d’aquests espectacles que totes les ciutats “han de tenir”, un canvi de guàrdia al palau de govern. Un espectacle: desfilades rares, llençament d’armes a l’aire, malabarismes amb les armes, etc.
De la plaça d’armes hem anat a passejar una estona per la ciutat, pel centre històric, veient esglésies i cases amb balconades de fusta, mercats, etc. Fins l’hora de dinar, que hem anat al Astrid y Gaston, un “bulli” de Perú (tenen restaurant a Madrid i a gairebé totes les capitals de sud-amèrica). Molt bo (molt car), i ple de pijos i ricachos repelents (nosaltres, com sempre, sabatilles de trekking, texans, forro polar, etc. 😀 ).
Com que ha caigut una botella de vi xilè (carmenère), hem anat a dormir la mona, i sense sopar. A fer maletes, i avui després de dinar, cap a casa.
[nggallery id=14]