Perú – Cusco

Avui hem arribat a Cusco (ho escriuen així i no Cuzco). A l’aeroport els kbrns de l’hotel que havia buscat l’Eva no han vingut a recollir-nos i després d’esperar-los 45 minuts, n’hem agafat un altre. Total, hem perdut molta estona i ja no hem pogut anar on volíem, a Pisac. Malgrat tot, hem tingut sort, l’hotel nou està al centre mateix, en una cantonada de la Plaça d’Armes (l’altre queia lluny, més o menys a Vigo), i avui diumenge feien danses tradicionals. El de les danses ha provocat que els carrers estiguessin tallats, més estona perduda dins el taxi, però ha estat una sort. Quan nosaltres hem arribat a la plaça, ja duien hores fent danses, i en aquell moment les feien els nanos de les escoles de la zona, per cursos. Hem fet fotos (moltes, i no és exageració, unes 250), i hem anat a dinar, que feia ja algunes menjades que no seiem a una taula (els dos darrers dies, entre busos, muntanyes i volcans, avions i matinades, hem menjat fatal, i això és imperdonable! que encara estem creixent!). El menjar de conya, un restaurant modern i molt recomanat (Tripadvisor rules!), i a més, a part d’altres coses (molt bones) feien Sushi a la peruana (alvocat, peix fregit, formatge….) molt bo.

A la tarda hem rondat per Cusco. La catedral i les dos esglésies  annexes, la de la Sagrada Família i la del Triomf. Molt maques les tres, molt carregades, especialment els retaules i altars interiors: totes les capelles tenen altars i retaules de pa d’or, figures i quadres a dojo. D’allí hem anat a la dels jesuïtes, que, igual que a Quito, van voler fer-se els xulos fent una església més carregada i impressionant que la catedral. L’interior no es queda curt respecte la catedral, però la façana és més impressionant, això si. Hem acabat la ronda d’avui amb una visita al museu d’art sacre, molt maco, molt bonic…, i cap quadre amb el nom de l’autor o el títol o la data o alguna cosa per identificar-lo. S’han limitat a penjar els quadres a la paret, i llestos, ja t’ho faràs per esbrinar que, qui, quan. Com a mínim a aquests no els criticaran com al museu de Lleida que els rètols els té “només” en català i anglès!

Després d’alló, a rondar per Cusco una estona. La veritat és que el centre històric de la ciutat està impecablement conservat, és impressionant, i molt bonic.

[nggallery id=11]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *