Equador (Quito)

Enguany hem hagut de retallar el viatge i només voltarem durant dos setmanes, a l’Equador només podrem estar 4 dies i hem escollit la capital Quito i rodalies.

Ja portem dos dies a Quito, hem fet una mica de tot, rondar per la ciutat vella, menjar bé, rondar per la ciutat nova, menjar bé, anar als voltants de Quito, menjar bé. Bé, bàsicament hem menjat bé i hem fet altres coses.

La ciutat és més maca del que ens esperàvem, estem fent el viatge pensant més en Perú que en Equador, i vam oblidar que Quito és patrimoni mundial, i ben merescut. Les  esglésies i monestirs de l’època colonial són molt interessants (el museu de la catedral mereix un punt a part) i la millor, l’església de la Companyia de Jesús, molt carregada i barroca, molt or i molta pedra  preciosa (ah! i un orgue immens, amb un senyor, per no insultar-lo, tocant-lo a tot volum durant tota l’estona que vam estar dins, que va ser llarga).

El que deia del museu de la catedral, no estava malament, però tenien un servei de guies destinat a fer que mai més vulguis entrar a cap museu. Des de badallar i passar de tot, a llegir alguns peus dels quadres o peces,  a dir que no sabien de qui eren unes tombes (que tenien totes el nom posat) i que eren del segle XVII (totes tenien dates entre 1903 i 1906). A explicar històries de sants “chistosas” (no reien ni els sants ni els retaules). Res, una guia “obviable” malgrat no podies obviar-la.

Vam rondar, després de dinar, per la zona més nova, la de Mariscal Sucre, res a veure, una cosa “moderna”, restaurants pijets (i cars), terrasses i bars, etc.  Els trajectes entre la zona nova i la ciutat vella, on tenim l’hotel, els hem fet amb transport públic, atapeïts en els trolebus com a sardines en llauna, el més curiós és que els autobusos i trolebusos són, realment, centres comercials ambulants, cada parada puja algú (per desgràcia molts cops eren nens i molt petits), a vendre alguna cosa: caramels, xiclets, un llibre de teràpies naturals basades en sucs de fruita (incloent malalties hepàtiques i osteopaties), gelats, formatge mozzarella  amb dolç de llet, etc.

Cal destacar un dels venedors de gelats, de gel en bossa, el “burmar-flash” de tota la vida, que era el més exitós venent, i a sobre, al vendre un gelat, amb un estri que duia penjat al coll, en tallava la punta de la bossa pel client.

Avui hem visitat la Ciutat de la Meitat del Món, una barreja entre PortAventura i Expo amb pavellons d’un parell de països (Espanya i França) amb un planetari (demodé) i amb una ratlla groga al terra on es suposa que passa l’equador (a mi el GPS del nexus em deia que estàvem a 0º 0′ 7″S). No hem vist la famosa demostració (cutre i falsa) de l’efecte Coriolis als desaigües, però si una d’un ou que s’aguanta en equilibri sobre la punta prima. Els comentaris del respectable (!) que rondava per la zona eren el millor, una avia, per exemple, li ha dit a la neta que a un costat de la ratlla pesava una lliura més que a l’altre! Un que si tingués una brúixola li ensenyaria (a l’amic) com allí a la ratlla donava voltes…. en fin…

Demà, si tot va bé, pujarem al Cotopaxi (o a un trocet si més no).

[nggallery id=8]

1 comentari


  1. Interessant crònica. M’agradaria veure els guies obviables… sembla rar, ja que normalment, són gent, donada a esplaiar-se quan parlen. Tingueu bon viatge!

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *