Ja estem a Rapa Nui. La sensació és brutal. Estem “mig” aïllats del planeta, a 3800 km del lloc poblat més proper, sense mòbil, i amb una connexió a la xarxa que sembla les connexions que feia al 90, amb el 2400.

L’illa és sorprenent, vam arribar pensant que seria mig desert, i res, sembla, fins i tot, Irlanda, és tot verd. Les restes dels moai i dels ahu són impressionants, especialment la pedrera d’on els treien, a la falda d’un volcà, i de dins de la caldera també en treien!

Hem llogat un cotxe (una mica de juguet, un Suzuki Jimmy) i anem voltes pels camins (només hi ha una carretera com a tal, i l’estat és llastimós).