Ahir va ser un dia mogut. Al matí vam agafar un parell de busos cap a la Vall d’Elqui, a Vicuña i a Pisco Elqui. Vam rondar per la vall, coneguda per produir bon vi i millor Pisco. Vam dinar a una destileria de Pisco, on a més, vam beure, per dinar, Pisco. És un licor bastant fortet, entre 35 i 55 graus, tret de la destilació de vi, i típic de Xile i Perú (se’n disputen l’autoria).

Vam tornar cap a la Serena a la tarda, a abrigar-nos i al vespre, cap a la Vall d’Elqui de nou, cap a Vicuña, a l’Observatori de Mamalluca, a mirar estels.

La veritat és que el cel no és decebedor, ans al contrari, és espectacular. Vam tenir sort i la lluna va estar tapada pel mateix Cerro Mamalluca que està darrera l’observatori fins ben bé la una. A part del que hom pot veure a ull nu, amb els telescopis de l’observatori (no és científic, sinó de turisme-divulgació, similar al COU), vam poder veure nebuloses com Orió de forma increible. Els telescopis, bàsicament, eren Dobson  de 16″ i 12″ (ORION i Meade), i el de la cúpula era un LX200 de Meade (12″). Això si, tot en visual, res de càmares ni electrònica.

Va ser divertit, costa orientar-se en un cel diferent, on l’únic que reconeixiem era Orió i a sobre, estava cap per avall. El guia de l’observatori un tio molt didàctic i planer (una mica friki, això si). L’únic dolent de la nit, la mania de la gent que feia la mateixa visita de dedicar-se a fer fotos al cel amb flash, no només no veien res a la foto, els demes no veiem res durant una estona. Tinc fotos del cel, també, però farà falta aconseguir una lllicència del PixInsight, o algún programari de processament d’imatge per apanyar-les (la Minolta no serveix per això).