gener 2010

Rapa Nui

Ja estem a Rapa Nui. La sensació és brutal. Estem “mig” aïllats del planeta, a 3800 km del lloc poblat més proper, sense mòbil, i amb una connexió a la xarxa que sembla les connexions que feia al 90, amb el 2400. L’illa és sorprenent, vam arribar pensant que seria mig desert, i res, sembla, fins i tot, Irlanda, és tot verd. Les restes dels moai i dels ahu són

Santiago: Concha y Toro

Avui després de treballar, hem anat a dinar (i a visitar) unes vinyes (i bodega) que hi ha a Pirque, una comuna de Santiago. La veritat és que ens està agradant molt el vi xilè, especialment una varietat que (malgrat venir de Burdeus) ara només la fan aquí, el carmenère. Els jardins de la bodega i les cases, de finals del XIX, molt xulos, i el vi que fan molt

[Bondia] Ombres xineses a google

Tot internet està avui revolucionat amb un anunci: google deixarà de censurar els resultats de cerca a Xina (http://googleblog.blogspot.com/2010/01/new-approach-to-china.html), emprenyats per una sèrie d’atacs a serveis seus, concretament, a comptes de correu d’activistes en favor dels drets humans. Això passa després de que, a partir de l’estiu, el nivell de censura a Xina es disparés, sobretot veient el que va passar a l’Iran amb les eleccions i a tenor dels

Més Valparaíso i Vinya del Mar.

Avui hem continuat rondant per Valparaíso i hem anat, a migdia cap a Viña del Mar. Res destacable, hem caminat, Cerro amunt, Cerro avall, hem agafat algún que altre ascensor i ens hem sucarrat de calor, que és el que fa aquí. De fet, les platges estaven a petar, com podreu veure a les fotos, i no, no hi hem anat.

Valparaíso

Després d’una setmana a Santiago ja som a Valparaíso. La ciutat és molt xula, i costeruda. Està dividida en Cerros, nosaltres estem al Cerro Alegre, i per tot arreu hi ha escales, rampes, cremalleres i ascensors. Curiosament tothom, i fins i tot la Lonely, ens ha avisat de que hi ha molta inseguretat a la ciutat, que vigilem molt. És l’únic lloc de Xile d’on ens ho han dit. Avui

La Vall d'Elqui

Ahir va ser un dia mogut. Al matí vam agafar un parell de busos cap a la Vall d’Elqui, a Vicuña i a Pisco Elqui. Vam rondar per la vall, coneguda per produir bon vi i millor Pisco. Vam dinar a una destileria de Pisco, on a més, vam beure, per dinar, Pisco. És un licor bastant fortet, entre 35 i 55 graus, tret de la destilació de vi, i

La Serena

El fi d’any l’hem passat a la platja, a La Serena. Després de 14 hores d’autobús vam arribar aquí, amb el temps just d’instal·lar-nos, anar a comprar una mica de menjar, i un dels millors vins que vam trobar, un Syrah de la Vall d’Elqui (d’aquí al costat), i a celebrar-ho. Abans, al matí, després del bus, però ens en vam anar a caminar una estona, uns 9km entre anar