Avui ha tocat matinar, a les 4 ja ens recollien a l’hotel amb una “flagoneta los malocotones”, per pujar al cap geotèrmic on hi ha els guèisers del Tatio. La veritat és que la matinada ha estat de trons, a sobre, fotia un fred que pelava, nosaltres poc equipats i la flagoneta, per variar, amb la calefacció espatllada. Hem aguantat, per això, fins dalt de tot. En part grà cies a KLM que ens va “subministrar” una manta al vol de vinguda.
A dalt hem arribat que just clarejava, està vem sota zero (algú per allà ha dit que -13, però ho dubto), malgrat tot, ha valgut la pena, la zona és molt xula. Hem rondat entre els guèisers una estona, hem esmorzat (a la flagoneta hi havia uns bricks de llet, que han posat a calentar als guèisers), i hem anat a una bassa d’aigua calenta. Nosaltres no ens hem banyat, n’hi ha que si, ja no tenim hotel i a les 4 agafem un bus fins demà a les 9 del matÃ, i sense dutxar-se després de l’aigua sofrada aquella….
Després del camp geotèrmic (mireu com l’etiqueten per aquà a les fotos: geométric! això si que podia anar al concurs dels matemà tics), hem tirat cap a Machuca, un poble perdut al mig del desert. Allà hem comprat empanades de formatge i pintxos de carn de llama. Però hem tingut una mica de sensació “Fabada Asturiana”, el poble no tenia cap cotxe, cap antena, res de res, però sempre tens la sensació que al turò de darrera tenen el tot terreny amagat.
Més fotos (per cert, es poden clicar)….
Like
Related posts:
New blog post: Atacama (III) http://carlesm.com/2009/12/atacama-iii/
This comment was originally posted on Twitter
Molt xulo Carles, tinc una pregunta, els Geiser estos son com als videojocs, que surt el vapor cada X segons, o surten sense parar?
Aquests surten cada X temps, de fet, el primer surt cada 10 minuts (minut més minut menys). Els que surten tota l’estona d’aquesta zona no fan columna d’aigua, són com una dèu d’aigua calenta (i pudenta), i hi ha fumaroles que surten a molta alçada de forma continuada.