Avui és el dia, el dia que tots els que ens preocupem, ni que sigui mínimament, per l’estat de la ciència a l’Estat hem decidit parlar-ne. S’ha de donar gràcies d’això al ministeri (hauria de posar misteri?) de ciència i innovació i a la resta del govern de l’Estat, que han decidit fer una retallada als pressupostos de recerca, innovació i ciència.

És època de crisi, és cert, s’ha de retallar, totalment d’acord, però retallar a la recerca? just ara que semblava que algú tenia clar que la recerca és, era, millor dit, la via de progrés que necessita el país….

Som en plena crisi econòmica, sembla clar que Espanya serà de les darreres economies en sortir-ne, que en el procés hi haurà més d’un 20% de la gent que estarà sense feina, amb l’angoixa i el patiment que això suposa. Ningú ja discuteix que tenim un problema estructural, que la nostra economia es basa en especulació del sòl, turisme, corrupteles i construcció, res de producció, innovació, noves tecnologies (ni tan sols velles tecnologies). Teníem una posició interessant en tecnologia solar, s’estava creant un teixit de recerca (poc a poc), i tot estroncat per retallar uns centenars de milions d’euros.

Això sí, retallar el pressupost de la Casa Reial, encara que seria simbòlic, seria un senyal potent. O bé, i això no fóra simbòlic, sinó que seria efectiu, realista, i, sobretot, un símptoma de maduresa democràtica, retallar les despeses i transferències a l’Església Catòlica, o bé fer-los pagar l’IVA aquest que volen pujar, o treure’ls, si més no, alguna prebenda… això no! ni parlar-ne.

Així ens va, així ens anirà. Ni recerca ni ciència, professons, sants i cofraries. I que inventin uns altres.

La iniciativa, de Aldea Irreductible. Busqueu a twitter la moguda: #tijerasNO. Apunteu-vos al grup a Facebook. Feu sorollo.