By carlesmPublished: 19 novembre 2008Posted in: Tags: conferencies, diccionari, lavidareal, Vida, polÃtica i altres Pidolaires (Conferències i actes): Aquells que a l’acabar una conferencia, acte, etc. van corrents a molestar autoritats, conferenciats, etc., normalment demanant-los coses (que els presentin algú, que ells també fan allò, etc.).
Related posts:
- Celebrem-ho: Firefox passes 10 percent market share
- Vida de Dilbert
- Felicitats usuaris de Microsoft…
- Sobre FON: The real FON statistics – lies, manipulation or fantasy
About the Author
Like
I no és la grà cia d’una conferència, el poder intercanviar opinions amb el conferenciant un cop s’ha dut a terme?
Alerta (com diria Monegal) no dic preguntar, cosa que penso que s’ha de fer en el torn de qüestions, sinó dialogar, opinar, etc…
PD: comento per aquà per desenganxar-me del “feisbuc”.
Si fos intercanviar opinions amb el conferenciant, cap problema. No és per aquests que va l’epÃtet, sinó per aquells que, si el conferenciant és una autoritat (o algú amb capacitat de decidir sobre una edició, el cas que vaig veure ahir), surten corrent al final de tot, a vendre’s.
Suposo que “la pela” és el que fa correr a aquests individus darrere les autoritats… ja ho diuen que els diners ho mouen tot!
La pela… o la falta de carinyu. O no recordeu aquell pobre home que se’n va endur un contundent ‘váyase usted a la mierda’ del Fernán Gómez? Se’n va anar verament desolat. O l’efecte ’sis baules et separen de qualsevol altre ésser humà ’: si t’arrambles a algú important, potser en lloc de sis seran quatre, he, he… S’ha de ser ruc i anar curt d’amor propi, òstia!