Diccionari de la vida real
Posted on novembre 19, 2008 - Filed Under Vida, política i altres collonades |
Pidolaires (Conferències i actes): Aquells que a l’acabar una conferencia, acte, etc. van corrents a molestar autoritats, conferenciats, etc., normalment demanant-los coses (que els presentin algú, que ells també fan allò, etc.).
Comments
4 Responses to “Diccionari de la vida real”
Leave a Reply
I no és la gràcia d’una conferència, el poder intercanviar opinions amb el conferenciant un cop s’ha dut a terme?
Alerta (com diria Monegal) no dic preguntar, cosa que penso que s’ha de fer en el torn de qüestions, sinó dialogar, opinar, etc…
PD: comento per aquí per desenganxar-me del “feisbuc”.
Si fos intercanviar opinions amb el conferenciant, cap problema. No és per aquests que va l’epítet, sinó per aquells que, si el conferenciant és una autoritat (o algú amb capacitat de decidir sobre una edició, el cas que vaig veure ahir), surten corrent al final de tot, a vendre’s.
Suposo que “la pela” és el que fa correr a aquests individus darrere les autoritats… ja ho diuen que els diners ho mouen tot!
La pela… o la falta de carinyu. O no recordeu aquell pobre home que se’n va endur un contundent ‘váyase usted a la mierda’ del Fernán Gómez? Se’n va anar verament desolat. O l’efecte ’sis baules et separen de qualsevol altre ésser humà’: si t’arrambles a algú important, potser en lloc de sis seran quatre, he, he… S’ha de ser ruc i anar curt d’amor propi, òstia!