Al final, malgrat la pluja vam aprofitar el dia a Varanasi. Vam anar a caminar una estona (fins on vam poder arribar que no estés inundat el carrer) i després vam continuar amb ciclorickshaw. Pel que ens van dir ahir, només al barri on estem (Assi Ghat) s’havien enfonsat un parell de cases (algún mort i tot, però no ho vam acabar d’agafar bé) de la pluja.

Després de dinar vam anar cap al Ghat on fan les cremacions, i gairebé acabem al mig d’una. Al final vam recular, però l’espectacle és, si més no, dantesc. Els morts els porten pel mig del carrer, en unes lliteres fetes amb dos bastons i roba embolicant el cadàver. Els encarregats de portar-los són, com era d’esperar a l’Índia, d’una casta inferior (malgrat les castes s’han abolit). Ens en vam trobar dos de processons d’aquestes pel carrer del Ghat. Un cop al lloc, si la cremació es fa amb fusta cal calcular el cost de la fusta necessària per cremar el cos (pel que ens va dir un barquer, calen 3 hores i escaig per cremar totalment el cos), i la fusta és cara, una cremació pot sortir per 300 EUR. També hi ha un cremador elèctric (unes 500 INR, uns 8 o 9 EUR). A més, pel que deien (i el que confirma la Lonely), els 2 Ghats de cremació van a tota hora, molts hindús volen que els cremin aquí, ja que això creuen els assegura finalitzar el cicle de reencarnacions.

Al vespre vam fer una volta en barca pel Ganges, llàstima que el nivell del riu està tant alt, sobresurten poques escales del riu, de fet, a alguns palaus aigua fins a la meitat de la porta que dona al riu.