Avui hem fet turisme, com hem pogut, per Delhi. Hem vist el que s’havia de veure i hem vist la part de l’Índia que ens havien avisat els viatgers “experts” del país, que a Delhi l’intent d’engany es porta a la sang.

Des de que hem sortit de l’hotel que ens han intentat encolomar coses, ens han intentat enganyar un cop i un altre (et donen adreces malament fins el punt de que, gairebé a la porta de l’oficina de turisme de Delhi, d’on sortíem, un espontani ens indicava que l’oficina estava a un carrer de distància).

No pots creuar la mirada amb ningú, si ho fas, et pregunta que si busques rickshaw, o comprar algo, o el que sigui. No pots mirar cap mapa o la guia per que pots congregar una multitud. No pots parar-te per res de res. Una mica aclaparador tot plegat i a més, et fa perdre l’encant del que fas.

Un exemple, hem agafat un rickshaw, negociant el preu (no regategem massa,
val a dir) per anar al Fort de Delhi. Arranca. Gira la cantonada, enfila un carrer, i a una certa distància de l’hotel, s’atura, es gira, i comença a trobar “problemes” per anar al Fort, que si era divendres i dia sant a la mesquita que hi ha, que si problemes de seguretat, etc. Canviem de destinació i també problemes, i més problemes. Ens proposa dur-nos a l’oficina de turisme del govern local que fan tours amb bus per la zona. Discutim, i accedim al comprovar que a la guia, on ell deia, marcava una oficina de turisme estatal. Arribem, atura el rickshaw, ens ensenya una oficina, preguntem als de dins si és l’estatal…. i ens contesten que si.  Malfiem (amb raó, no l’era) i després de mirar una mica, marxem emprenyats.  Hem estat gairebé 45 minuts per trobar l’oficina estatal, que era al carrer del costat. No hi ha cap indicació vàlida, totes les oficines privades tenen cartells que diu a la porta: Government Approved o Government Agent. Totes et diuen que són l’oficial… un rotllo.