Jaipur

Primer dia a Jaipur, i, malgrat començar pintant fatal ha acabat molt bé. Vam arribar ahir al vespre en tren des de Delhi. El tren i l’estació de Delhi, com ho esperàvem: un caos, brut, gent dormit a les andanes, animals, gent per tot arreu, l’habitual. El tren, a 3a classe, semblava més una altra cosa que no pas un tren express, la gent anava amuntegada de qualsevol manera. Nosaltres anàvem en 2a, amb lliteres i aire condicionat. Sí, lliteres, per un trajecte de 300 km. el tren triga mes de 5 hores i mitja i porta lliteres i tot!

L’estació a Jaipur com ens van avisar, molta gent, molts intentant fer-nos anar cap als hotels que ells coneixen, alguns fins i tot deien que venien a buscar-nos del nostre hotel i com que nosaltres no els deiem quin era, aleshores aventuraven noms d’hotels…. sort que de l’hotel havíem pactat que vindrien a buscar-nos (com que era tard val més estar segur i a més, era de franc!).

En vistes de tot això i de que jo (carlesm) porto un refredat de cal Déu, ahir tenia febre i tot (normal, aquí tenen l’aire condicionat a 18 graus!!! i entres als llocs xop de suor!) el dia pintava malament. L’allotjament, Jas Vilas, meravellós, l’Eva el va triar a partir d’una web col·laborativa de recomanacions, un punt més a la web 2.0 ! 😀

Al matí hem anat cap al centre de Jaipur, volíem fer el recorregut per la ciutat vella a peu. Evidentment els dels rickshaws ens han dit que no, que estava tancat l’accés al bazar, que no s’hi podia anar…. el de sempre. Hi hem anat, però no pels carrers que deia la guia (els que donen nom a Jaipur, la ciutat rosa, els que tots estan pintats de rosa), sinó pels carrers de dins…. un merder, però de merda, un femer. La brossa al mig del carrer, els porcs per allí menjant-se-la, els crios que molestaven i ens tiraven pedres i coses (tifes de vaca), desastrós.

Vaja que pintava malament, fins que hem arribat als palaus. Allí la cosa ha canviat. Són impressionants, talment com els veus al cinema, a la literatura (pels que vulgueu recomanació: La Passió India, de Javier Moro). Una passada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.