Yangon i cap a casa

Avui hem tingut un dia d’aquells de no fer res. Ha plogut gairebe tot el dia, i quan no plovia feia moltissima calor.

Hem anat a un altra pagoda, als molls i al mercat a fer un tomb. Pero els mercats aqui no son ni els de Thailandia ni els de la Xina o Vietnam, i aquest cop no hem comprat res i aixo que avui era la segona intentona. Adri, lo sentimos….. 😀

Despres a dinar, tota una odissea, perque el taxista no sabia on estava l’adreca del restaurant, i ens ha estat marejant durant tres quarts, per al final, preguntant, arribar a l’adreca, i …….. resulta que el restaurant l’havien canviat de lloc. Cap al lloc nou, i evidentment, al arribar: ja havien tancat (tancava a les 14:00).

Ara ja nomes queda aquest post, i dema a les 8:35, si deu/allah/buda volen, que son els 3 implicats, cap a Doha, d’alli a Madrid, i d’alli, el dia 4 de setembre, a casa.

2 comentaris


  1. Dins las pautas d’un professor, la finalitat de la assignatura es el seu esfors o que tingui el 5.0? no té sentit, copiar no mes?es aquest el criteri?

    Respon

  2. El criteri ha de ser, per avaluar, l’aprofitament de l’alumne. Les notes intenten mesurar com l’alumne ha aprofitat l’assignatura. Evidentment, copiar no és aprofitar, per tant….

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *