L’allotjament cotxino de Tashi Dzong es mereix una altra entrada perque el Carles ha estat massa benevolent. Era una casa particular amb habitacions que lloguen als turistes i tant la casa com la gent que hi viu son molt bruts. La filla petita es posava al pis de dalt i treia el cap per les escales des d’on fotia escupinades al cubell on rentava els plats sa mare. El gos voltava pel menjador, sense que ningu li digues res, llepant totes les taules en busca de restes de menjar. Tenen una habitacio multiusos plena de sofas adossats a les 4 parets, al centre tenen una estufa amb les olles a sobre on cuinen, dinen asseguts als sofas i per ultim aquells sofas els serveixen de llits per dormir a la nit. A mes, al mig de l’habitacio al costat de l’estufa tenen una caixa plena de merda seca de iac que fan servir de combustible. La nostra habitacio era molt petita i no era molt bruta, pero deu n’hi do! Per sort no hi havia bitxos, o almenys no els vam veure (com diria el Nestor quan se’n fot de la meua mania als bitxos: hi son per tot arreu encara que no els vegis)
Like
Related posts:
