Rebentats…. i nomes es el segon dia!

Avui, despres de fer tot el que ha explicat l’Eva, hem acabat rebentats. La calor es asfixiant, i la humitat sembla la de Lleida en plena boira. Amb la calitxa que hi ha no es poden fer fotos ben fetes, sembla que estiguem dins d’un nuvol.

Els “indigenes” son una mica maleducats. Aixi com al Japo eren un prodigi d’educacio i amabilitat, a Vietnam eren molt simpatics i amables, nomes una mica “manguis”, aqui son molt “manguis”, i uns maleducats antipatics. Anem a cop d’empenta, a tot arreu, pels carrers, a la Ciutat Prohibida, al metro, a tot arreu. Aixo si, a cop d’empenta pero cap m’arriba a l’espatlla, o sigui, que desplacar-me massa no ho aconsegueixen.

Una cosa que brilla per la seva absencia es la higiene. Malgrat tot, malgrat les multes, cal esquivar les escupinades que foten els xinesos pels carrers. En qualsevol moments sents un xines “rascant-se” la gola i …. bam! gargall al terra!!!

A veure dema que tal, que passat toca trepar a la muralla, a la zona mes “trempada”.

1 comentari


  1. Ah les vacances :)Els primers dies són una pallissa que es converteix en rutina. Els darrers s’està insensibilitzat, aixecant-se pel matí per una dura jornada que es segueix amb la disciplina de qualsevol feina esgotadora, perquè la de «turista que vol veure coses ho és» i molt.  En tornar, quan passen 2 mesos, és un record molt bo. Per això val la pena, així que ànims ;)Sense partir, avui ja estic esgotat anant a cercar maletes rígides per a portar les càmeres a londón 😀

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *