Ahir vam estar a Gyantse. Vam arribar-hi sobre les 5 de la tarda sortint de Lhasa a les 9. Imagineu-vos el trajecte, no hi ha mes de 300 km. El nostre conductor va decidir mostrar-nos que el Carlos Sainz es un aprenent i va decidir encarar les muntanyes per un cami de cabres. Vam haver d’anar poc a poc i ell i el guia van perdre’s un parell de cops.

A Gyantse vam visitar un monestir (com no), molt interessant, i el poble molt mes tibeta que no pas Lhasa.

Avui estem a Sakya, on hem arribat tambe despres de recorrer una carretera de muntanya en construccio i de que el nostre conductor ens demostres la futilitat de les normes de transit: avancaments per dreta i esquerra, contradireccions, saltar-se els talls de la carretera de les obres, de tot…

Aqui a Sakya encara hi ha menys influencia xinesa, suposo que a mesura que anem pujant els xinesos s’aniran restringint a policia i exercit (que estan per tot arreu).

A Sakya a mes tenim una sensacio estranya. No hi deu haver massa turistes perque se’ns queden mirant, ens saluden i alguns venen a veure com fem fotos amb les camares digitals (afortunadament els comentaris de les fotos no els entenem 🙂

L’Eva ha estat a mes la reineta de la festa a l’oficina de correus. Volia comprar un segell i ha aconseguit tenir pendents del seu segell (de fet no sabien que volia) a 6 persones i 1 nen. Li han ensenyat postals, sobres, de tot. Fins al final no ha aconseguit que li venguessin un segell… Pero ha hagut de citar tots els paisos d’Europa perque Spain els era desconegut.