Al cul del mon: Sakya

Avui hem arribat a un poble perdut al cul del mon, Sakya, ens hi quedarem a dormir amb la companyia (Companyia en el sentit d’unitat militar) de mosques que tenim a l’habitacio.

M’ha sorpres trobar-hi un cybercafe, pq les trucades telefoniques son per satel.lit, amb els consequents silencies, xafades a l’altre comunicant, etc. i a mes el ciber es grandet, uns 20 PCs (win98, IE4, etc.). Ja he posat el putty (pel pine de casa) i el firefox a un parell de llocs, i aquest no sera menys.

A mes hem tingut sort i el monestir on hem estat avui hem aconseguit “colar-nos” a una sessio de pregaria (cal veure les pregaries dels budistes lamaistes, son impressionants), i a una sessio de les dones del poble que feien una especie de ball i cantaven mentre aplanaven pedres per fer el terra d’una habitacio del monestir. Aixo si, sense fotos, no ens han deixat…

Leave a Reply

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.