Al cul del mon: Sakya

Avui hem arribat a un poble perdut al cul del mon, Sakya, ens hi quedarem a dormir amb la companyia (Companyia en el sentit d’unitat militar) de mosques que tenim a l’habitacio.

M’ha sorpres trobar-hi un cybercafe, pq les trucades telefoniques son per satel.lit, amb els consequents silencies, xafades a l’altre comunicant, etc. i a mes el ciber es grandet, uns 20 PCs (win98, IE4, etc.). Ja he posat el putty (pel pine de casa) i el firefox a un parell de llocs, i aquest no sera menys.

A mes hem tingut sort i el monestir on hem estat avui hem aconseguit “colar-nos” a una sessio de pregaria (cal veure les pregaries dels budistes lamaistes, son impressionants), i a una sessio de les dones del poble que feien una especie de ball i cantaven mentre aplanaven pedres per fer el terra d’una habitacio del monestir. Aixo si, sense fotos, no ens han deixat…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *