Estic al·lucinant amb la bogeria de l’Estatut, cada parell d’hores rebo, si fa no fa, algún correu relatiu al tema. La major part son amics que em remeten la, ja famosa, llista de productes catalans a boicotejar. Quin fart. Si l’actitud dels espanyols envers l’estatut és aquesta, que se’l fotin on els càpigui i, nosaltres, deixem-nos de romansos, anem per lliure, total, ens fotran a parir de totes totes, això si no passa res pitjor.

Nacionalista es aquel que cree que su país es el mejor del mundo por el
importante hecho de que ha nacido allí.
George Bernard Shaw.

La veritat és que a més a més la cosa és preocupant. Cada cop més tinc la sensació que Hotel Rwanda no és una película que passa massa lluny sinó que és una alegoría de la COPE. Que el Jimenez Los Santos està cridant a boicotejar als catalans com aquell locutor Hutu cridaba a assassinar Tutsis. Que el PP té el mateix discurs xenòfob i racista que Milosevic, Mladic i la seva calanya. Que d’aquí uns anys, passi el que passi, els espanyols del carrer, els “votants”, se’n penediran i molt del que està passant, igual que altres pobles s’han penedit dels moments de follia que han tingut i que els han dut a les barbaritats que han comés.